Jo sóc valencià perquè he nascut al País Valencià i vull la independència dels Països Catalans. Entre altres coses perquè no em sent espanyol (Espanya=expansió de Castella) i perquè aquest estat em
/ens discrmina, ja no lingüísticament i cultural, sinó perquè no em permet administrar els nostres diners quan som una de les comunitats autònomes que més donem i menys rebem. I això és així de terrible fins i tot quan estem per davall de mitjana espanyola en renda per càpita. Mentre, per exemple, Castella-La MAnxa estan per davant de nosaltres i no dóna tant a l’estat.

Seguim tenint uns problemes d’infraestructures brutal (l’aeroport de Manises sembla un aeroport de tercera regional), ens falta el concert econòmic, tenim un sistema educatiu i sanitari gairebé vergonyós, per anar a València, si no vols pagar, has d’anar cap a Madrid i després agafar la d’Albacete per anar a València. A Madrid? Per què no paguen a Madrid? I les infraestrutures ferroviàries? Són de pena!

El món té un problema terrible si veiem estats en lloc de persones-col·lectivitats, però ep! No fem trampa, els drets s’aconsegueixen gràcies a les col·lectivitats i els drets són, o com a mínim, han de ser universals.

No entenc com darrere d’un estat com l’espanyol que s’ha forjat a base de guerres i de sang, hi ha defensors progres tan aferrissats en un estat on encara es tortura. No ho dic jo, ho diu Amnistia Internacional, entre altres col·lectius. Clar com que hi ha fam al món, val tot… Com per exemple il·legalitzar partits, tancar periòdics o televisions catalanàutiques…

No vull ser d’un estat on no es respecta el dret a decidir, on no publica les balances fiscals, on es persegueix la nostra llengua, on es tanquen mitjans de comunicació, on ser valencià vol dir que has de donar més que rebre, on es tortura, on no hi ha separació de poders-Audiència Nacional=poder del govern de torn, on governa Botín, etc.

Com que vull viure millor i, per solidaritat, vull que la gent que viu als Països Catalans visca millor en un estat solidari i socialment just, per tot això vull la independència i no vull formar part d’un estat que, per a mi, simbolitza tot el contrari al progrés social de la humanitat.

Además, de “complejo progre” nada. Es muy simple: soy español porque nací en España. Otra cosa es que dónde nazca marque un “orgullo” a la persona y que necesite del constante uso de los símbolos para demostrar su patriotismo. El ejemplo que siempre se pone es el de Estados Unidos, dónde llevan la bandera hasta en la ropa interior. Lógico, ya que es un país surgido de una forma artificial que necesita del uso de los símbolos para lograr su cohesión. En España no necesitamos un uso tan exagerado.

El mundo tiene un problema muy gordo si en lugar de personas vemos naciones…

También pienso que si los catalanes o vascos se independizaran podrían conseguir un mayor bienestar para sus ciudadanos. No olvidemos que los catalanes sufren un espolio fiscal muy importante y muy injusto disfrazado de eufemismos que desde Madrid se define como solidaridad. La solidaridad es un acto soberano. Por tanto, en cierta manera, apruebo su definición de España. Si ser español es vivir bien, prefiero que yo como valenciano de origen andaluz, me encantaría que catalanes, valencianos y baleares nos uniéramos para defender nuestros intereses y, si es posible, conseguir un estado donde mi bienestar seguro que será mucho mejor que el que padezco actualmente con España. ¿Te explico por qué?